"Aquí he trobat professionals creatius, il·lusionats, amb empenta per engegar nous projectes"
Nascuda a Sevilla, Anna Rodríguez, casada i amb dos fills, va viure la infància i l’adolescència a La Seu d’Urgell fins que es va traslladar a Lleida, on va cursar Infermeria. Poc després de diplomar-se, es va incorporar a l’Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida mateix, on va treballar més de 30 anys. A principis del 2010 va arribar a l’ICO per ser la responsable de la Direcció d’Estratègia i Projectes.
Com van ser els seus inicis a l’Hospital Arnau de Vilanova?
Vaig començar d’infermera a l’àrea materno-infantil el 1980, però al cap d’un parell d’anys em van oferir el càrrec de supervisora de la Unitat d’Obstetrícia i Ginecologia. L'any 1990 vaig entrar a la Universitat de Lleida com professora associada. Així que de seguida vaig compaginar l’assistència amb la gestió i també amb la docència.
Després se centra en projectes, formació i qualitat...
Durant els setze anys que vaig treballar a l’àrea materno-infantil vaig estar engrescada en diferents projectes: vàrem dissenyar, juntament amb una informàtica de l’Hospital, un programa per l’àrea de parts i neonatal -que ara s’integrarà amb el SAP- i vam fer un DVD de lactància materna. El guió el vam treballar amb llevadores, pediatres i obstetres.
El 1989 em vam oferir portar la formació i la qualitat com adjunta de la Direcció d'Infermeria.
A partir de aquí, comença una nova etapa i tot el seu treball gira envers la formació i la qualitat.
Sí, però amb amb una visió àmplia i integradora. El 2009, Candela Cale, directora del centre, em proposa encarregar-me de projectes, formació, qualitat i direcció per objectius com adjunta a la direcció de centre. Era un nou repte que vaig acceptar amb molta il·lusió. Vam el·laborar una guia d’estil per als treballadors i vam organitzar diferents sessions informatives per implantar-la. També vam fer un pla d’humanització i un catàleg d’objectius per facilitar el treball als comandaments.
30 anys a l’Hospital Arnau de Vilanova deuen donar per molt...
La veritat és que sí. He tingut la possibilitat d’impulsar projectes molt diferents i molt interessants. Per exemple vaig liderar el programa de mediació intercultural de l’hospital, el 2005. Vam contractar 3 mediadors i vam treballar molt per donar suport als professionals i per fer una bona acollida al ciutadà immigrant.
I també va treballar en el procés d'acreditació per part del Departament de Salut.
Aquest va ser un dels projectes més complicats i difícils, però ens va deixar empremta a tots: ens va ensenyar que, amb treball i esforç, es pot aconseguir tot. Ho vam fer, ens van acreditar i amb bona nota. D'altra banda, el 2009 vaig liderar el projecte de l’Aliança per a la Seguretat del Pacient i vam crear a l’hospital una comissió de seguretat clínica. També vam treballar en els estàndards de qualitat per quiròfan, UCI i hospitalització.
Fins i tot va tenir temps d’impulsar una associació.
En un estudi que vam fer el 1997, ens vam adonar que una de les necessitats de les dones que havien patit un càncer de mama era compartir l’experiència amb altres pacients. Així vam crear ADIMA (Associació de Dones Intervingudes de Mama), que encara funciona i que fa una feina molt important per totes les dones de les terres de Lleida.
I el febrer de 2010 s’incorpora a l’ICO.
La doctora Calle n’havia assumit la direcció general feia poc, i em fa oferir la possibilitat d’encarregar-me de la Direcció d’Estratègia i Projectes. Era tot un repte: canviar de centre (després de 30 anys!) i de ciutat; però el vaig acceptar i ara puc dir que vaig encertar.
De què s’encarrega aquesta Direcció?
Som una direcció transversal, de suport a les altres direccions i als professionals dels tres centres de l’ICO. Principalment ens encarreguem de la direcció per objectius (DPOs), l’atenció al ciutadà, la protecció de dades i el disseny del Quadre de Comandaments, així com de tots els projectes de la Direcció General. Tenim una visió molt àmplia i integradora.
I quins projectes concrets estant duent a terme?
Hem començat a treballar amb diferents professionals dels tres centres per actualitzar el model assistencial i per revisar l’atenció continuada. També estem redefinint tot el programa de voluntariat: quants voluntaris es necessiten? a quins serveis? quines funcions han de fer? Són algunes de les preguntes que volem respondre. Un altre aspecte és l’aliança amb la societat. Estem dissenyant una cartera del serveis als ajuntaments i a les empreses que volem col·laborar amb nosaltres.
Algun canvi pel que fa a les DPOs?
Hem seguit una política de continuïtat amb el model que existia, però volem fer, de cara a l’any vinent, un catàleg d’objectius per facilitar la feina als comandaments i als professionals.
Quines són les principals diferències que ha trobat entre l’Hospital Arnau de Vilanova i l’ICO?
M’han sobtat moltes coses de l’ICO i la majoria molt positivament. Una és el model d’assistència. En un hospital d’aguts normalment al pacient el visita un metge o una infermera. Aquí hi ha equips multidisciplinars que treballen conjuntament. Aquest treball en equip considero que és molt important per als professionals però també per als pacients. També trobo molt destacable la importància que aquí tenen la formació i la recerca.
No és així en altres llocs?
Als hospitals d’aguts, l’activitat se centra bàsicament en l’assistència, i la recerca i la formació tenen un paper molt més secundari. Aquí ho he vist més equilibrat, i això és molt bo. Si tenim professionals ben formats i que fan bona recerca, això segur que acaba repercutint en una bona assistència. La recerca i la formació són bàsiques perquè el pacient estigui millor tractat. A més, hem de pensar que fer assistència, i més en una malaltia com el càncer, és molt complex i pot ser molt dur. Hem d’ajudar a que els nostres professionals tinguin estímuls i il·lusió i això ho pot fer la formació i la recerca. Són àmbits que enriqueixen al professional i, per tant, a la institució.
En aquests mesos que porta en el càrrec ha pogut reunir-se i conèixer força professionals de la institució. Quina impressió n’ha tret?
La mitjana d’edat a l’ICO és més baixa que en d’altres hospitals, i això es nota. M’ha sorprès trobar-me professionals contents, il·lusionats, creatius, amb empenta per engegar projecte. També m’ha sorprès gratament que el nivell dels nostres professionals és molt alt, tenim treballadors molt ben preparats.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
