Sessió d’actualització per a periodistes sobre infeccions i càncer
Enguany la UICC ha posat l'èmfasi del Dia Mundial Contra el Càncer en el paper dels agents infecciosos en l'origen d'alguns tumors i en la importància de les vacunes i altres mesures preventives. Donat que l'ICO disposa d'un destacat grup d'experts en la matèria, es va fer una sessió informativa per a periodistes dimecres 3 de febrer a les 12:00 al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Hi van intervenir:
• Carlos Alberto González, cap de la Unitat de nutrició i càncer de l’ICO
• Sílvia de Sanjosé, cap de la Unitat d’infeccions i càncer de l’ICO
• Xavier Bosch, cap del Programa d’epidemiologia del càncer de l’ICO
• Josep Maria Borràs, director del Pla director d’oncologia de Catalunya
El 20% de càncers tenen un origen infecciós
Prop del 20% de tots els tumors arreu del món són atribuïbles a infeccions virals o bacterianes com l’Helicobacter pylori, el virus de l’hepatitis, el de la immunodeficiència humana (VIH) o el del papil·loma humà (VPH). Aquests agents directament causen càncer o augmenten el risc de desenvolupar-lo.
El càncer i les infeccions
Cada any es diagnostiquen de càncer 12 milions de persones arreu del món i en moren 7,6 milions. Es calcula que l’any 2030 es produiran 26 milions de nous casos i 17 milions de morts, un increment que és conseqüència, bàsicament, de l’augment de la població i del seu envelliment.
En els països en vies de desenvolupament, poc més del 20% dels tumors tenen un origen infecciós. En els països desenvolupats aquest percentatge es xifra en entre un 5% i un 10%. En conjunt, arreu del món, quasi el 20% dels tumors es poden atribuir a infeccions víriques i bacterianes que directament causen un càncer o bé n’augmenten el risc de contraure’n. Això equival a uns 2’4 milions de casos arreu del món cada any.
Algunes d’aquests agents són:
• Helicobacter pylori, implicat en el càncer gàstric
• Virus de l’Hepatitis, causant de tumors de fetge
• Virus de la immunodeficiència adquirida (VIH), que augmenta el risc de patir limfomes
• Virus del papil·loma humà, responsable del coll d’úter
A Catalunya, anualment es donen prop de 35.000 casos nous de càncer. D’aquests, entre 1.750 i 3.500 són conseqüència d’agents infecciosos.
La prevenció
Segons els experts, prop del 40% dels tumors es poden prevenir amb uns hàbits saludables: evitar el tabac, fer exercici físic regularment, mantenir una dieta sana, limitar el consum d’alcohol, prendre el sol amb moderació i rebre les vacunes pertinents.
Pel que fa als tumors causats per infeccions, poden prevenir-se mitjançant la vacunació, canvis en els estils de vida, millores en el sanejament i el seguiment de senzilles estratègies de prevenció.
En aquest sentit, la UICC destaca el paper de les vacunes en la prevenció del càncer: d’una banda, la de l’hepatitis B, per prevenir el càncer de fetge, la tercera causa principal de mort per càncer en homes i que va ser la primera vacuna disponible per prevenir un càncer. D’altra banda, la vacuna contra el virus del papil·loma humà, per prevenir el càncer de coll d’úter, la tercera causa principal de mort per càncer en dones arreu del món.
La UICC recorda que, malgrat l’existència d’aquestes mesures preventives, encara existeix una gran disparitat entre països pel que fa a l’accés als programes de prevenció, així com als tractaments i a l’atenció mèdica. A tall d’exemple, el 80% de les morts per càncer de coll d’úter es registren en països en desenvolupament. Per a Cary Adams, director general de la UICC, “els legisladors de tot el món tenen l’oportunitat i l’obligació d’utilitzar aquestes vacunes per salvar la vida de les persones i educar a les seves comunitats perquè escullin estils de vida i adoptin mesures de control perquè redueixin el risc de contraure càncer”.
La UICC
Fundada el 1933, la Unió Internacional Contra el Càncer (UICC) és un consorci mundial que agrupa més de 300 organitzacions dedicades a la lluita contra el càncer, i de la qual l’ICO en forma part. Entre d’altres, és l’entitat encarregada d’organitzar el Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra tots els anys el 4 de febrer.
Helicobacter pylori i càncer gàstric
L’Helicobacter pylori (H. pylori) és una bactèria que colonitza la mucosa de l’estómac. És un dels patògens més comuns en l’home i està associat a l’úlcera pèptica i al càncer gàstric. La taxa d’infecció és del 80-90% en països en desenvolupament i del 30% al 50% en els desenvolupats.
La gran majoria de persones infectades no pateixen, però, conseqüències clíniques. Entre el 15 i el 30% desenvolupa un patologia gastroduodenal (una úlcera pèptica) i menys de l’1% pot patir un tumor al llarg de la seva vida. L’H. pylori té un paper indirecte com a precursor del càncer d’estòmac, ja que provoca canvis inflamatoris en la mucosa que degeneren cap a l’atrofia i, en darrer terme, el càncer. Es calcula que la bactèria està implicada en el 74% dels tumors en els països desenvolupats i en el 78% en els països en desenvolupament.
Càncer gàstric: Tot i que la infecció per H. pylori és el factor de risc més important per al càncer d’estómac, n’hi ha d’altres que n’augmenten el risc: una dieta rica en aliments salats i fumats i pobra en fruites i verdures, el tabaquisme i la susceptibilitat genètica. A tall d’exemple, les persones infectades per H. pylori que fumen tenen més risc de càncer gàstric que les infectades que no fumen. Un estudi molt recent de l’ICO indica que el seguiment de la dieta mediterrània redueix en un 33% el risc de desenvolupar el tumor.
Incidència i mortalitat: El càncer d’estómac és el quart més freqüent arreu del món, amb més de 900.000 casos l’any, i és el segon més mortal, amb uns 700.000 morts l’any 2002. És un tumor de mal pronòstic, ja que se sol diagnosticar en estadis avançats i no disposa d’un tractament eficaç. Actualment, la supervivència als 5 anys no supera el 23%. És per això que és especialment important promoure’n la prevenció.
A Catalunya: Es produeixen uns 1.300 casos l’any i la supervivència als 5 anys és de prop del 26%.
A l’estat espanyol el càncer gàstric és el cinquè tumor més freqüent en homes i dones amb 8.200 casos nous l’any i és el quart pel que fa a mortalitat.
Tractament: Actualment no es coneix amb detall la manera com s’adquireix i dissemina la infecció. Tampoc està indicat administrar antibiòtics a la població per eradicar la bactèria. Així doncs, la millor estratègia és la prevenció.
Prevenció: la millor manera de prevenir el càncer gàstric és millorar les condicions sociosanitàries de la població –la qual cosa redueix la prevalença de la infecció-, i modificar els hàbits nocius: evitar el tabac, reduir el consum de carn vermella i dels productes salats i fumats i augmentar el consum de fruites i verdures. S’han assajat amb èxit vacunes en animals, però no s’ha aconseguit els mateixos bons resultats en humans.
Virus del papil·loma humà i càncer de coll d’úter
La infecció pel virus del papil·loma humà (VPH), és la infecció de transmissió sexual més comuna a tot el món: al llarg de la vida, més del 80% de les dones sexualment actives n’hauran estat exposades. Així, el 10% la població femenina dels països desenvolupats dóna positiu per la infecció viral, i el 15% en els països en desenvolupament. La família del VPH compta amb més de 150 genotips (tipus virals), uns 15 dels quals són d’alt risc oncogènic. La infecció per un d’aquests tipus d’alt risc té una durada mitjana de 8-12 mesos i, en els casos més severs, pot arribar als dos anys.
Els càncers: El virus del papil·loma humà està present en el 100% dels casos de càncer de coll uterí, el 90% de càncer d’anus, el 40% dels tumors de vulva, vagina i penis i en una petita fracció dels càncers de la boca i de la cavitat orofaríngia.
Incidència i mortalitat A nivell mundial, el VPH és responsable del 5,2% de tots els càncers, el que suposa més de 500.000 persones afectades. Aquest percentatge es redueix notablement en el cas dels països desenvolupats, on la seva contribució baixa al 2,2%. Pràcticament 280.000 dones moren per càncer de coll d’úter arreu del món.
Aquest tumor és el quart més present a Europa (després del càncer de mama, d’endometri i d’ovari) i el segon més freqüent en dones de 15 a 44 anys. La supervivència mitjana al càncer de coll uterí (carcinoma invasor) és de deu anys en el països desenvolupats i de cinc anys en els més pobres.
A Catalunya es produeixen uns 350 casos l’any. La supervivència als 5 anys és del 66%
Tractament: Actualment no es disposa de cap tractament contra la infecció pel VPH, tot i que en la majoria de casos desapareix de manera espontània. A més, el càncer de coll d’úter és un dels tumors més fàcils de prevenir, atès que, si les dones se sotmeten al cribratge corresponent, és possible detectar i tractar les lesions precanceroses.
Prevenció: Des de fa uns anys es disposa de dues vacunes que han demostrat ser efectives contra els principals tipus de VPH responsables del 70% dels casos del càncer de coll d’úter.
Hepatitis i càncer de fetge
Els virus de les hepatitis B i C tenen un paper indirecte com a precursors del càncer de fetge, atès que indueixen una inflamació crònica amb necrosi de teixits. Aquests virus són silents, i les infeccions poden passar desapercebudes durant anys. L’hepatitis B és una de les infeccions víriques més comunes al món, i més de 400 milions de persones en són portadores cròniques. Pel que fa al VHC, hi ha aproximadament 180 milions de persones infectades de manera crònica arreu del món i entre 3 i 4 milions de nous infectats cada any.
El càncer de fetge: La proporció de casos de càncer de fetge atribuïbles al VHB i al VHC als països desenvolupats és del 23% i del 20% respectivament, mentre que als països més desfavorits és del 59% i del 33%. Altres factors de risc són l’abús crònic d’alcohol, que degenera en cirrosi hepàtica, i l’exposició a tòxics a través de la dieta.
Incidència i mortalitat: Cada any es diagnostiquen gairebé 500.000 nous casos de càncer de fetge, que representen aproximadament un 6% de tots els càncers. El 80% es concentren en els països més desafavorits. La supervivència des del moment del diagnòstic és sovint inferior a sis mesos. Només un 5-9% dels pacients sobreviu cinc anys o més.
A Catalunya es produeixen uns 800 casos l’any. La supervivència als cinc anys és d’un 10%
Tractament: El càncer de fetge rarament té curació. Pel que fa a la infecció, la majoria dels afectats per hepatitis B aguda no necessiten cap tractament, ja que no pateixen dany hepàtic a llarg termini. Si el virus esdevé crònic i el pacient requereix tractament s’utilitza medicació antivírica per evitar que el virus s’estengui.
Prevenció: Per controlar la difusió del VHB i del VHC cal adoptar pràctiques mèdiques segures, garantir la seguretat dels productes sanguinis, adoptar pràctiques sexuals segures i reduir el consum d’alcohol. La millor forma de prevenir el VHB és la immunització.
Hepatitis i limfomes
Els limfomes són càncers que s’originen en els glòbuls blancs de la sang, concretament en els limfòcits, i representen entre el 3 i 4% de tots els tumors.
Els virus associats: Les causes que desencadenen els limfomes són poc conegudes, tot i que en alguns casos se sap que és conseqüència de la immunosupressió associada generalment al trasplantament d’òrgans, o al virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquesta immunosupressió permet a certs agents infecciosos activar-se de manera anòmala, alterant les cèl·lules limfocitàries. Aquests agents són, a més del VIH, el virus d’Epstein Barr, el de l’herpes 8, el HTLLV-1 i el de l’hepatitis C (VHC). Així, el VHC multiplica per dos o per tres el risc de desenvolupar un limfoma.
A Catalunya es produeixen uns 1500 limfomes l’any. La supervivència als cinc anys és del 52% en homes i del 59% en dones.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
