Candela Calle, directora general de l'ICO, es presenta als tres centres
Candela Calle, directora general de l'ICO, s'ha presentat als comandaments dels tres centres de la institució. Dilluns 25 de gener ho va fer a L'Hospitalet i dijous 28 de gener a Badalona i a Girona.
Candela Calle va néixer a Barcelona fa 49 anys. L’interès per la cura de les persones li ve de ben petita, i la va dur a estudiar medicina i especialitzar-se a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. A continuació es va diplomar a l’Escola de Teràpia Familiar de la UAB, ubicada a l’Hospital de Sant Pau i, tot seguit, va fer el Diploma en alta direcció d’empreses a ESADE, el 1992.
Vostè va manifestar de seguida interès per la gestió...
Sí. La meva carrera professional està orientada per dos grans interessos: la cura de les persones, tant des del punt de vista mèdic com professional, i la gestió, interès que he heretat del meu pare, directiu de banca.
Ha fet assistència o sempre ha treballat en la gestió?
Durant un parell d’anys després d’especialitzar-me, vaig treballar a l’Associació per a la Prevenció i l’Assistència a la Drogodependència (APAT), però de seguida vaig passar a dirigir un dels centres i, a continuació, a coordinar els serveis de reinserció de toxicòmans i a posar en marxa nous projectes, com el primer programa de dispensació de metadona de Catalunya i, també, el primer programa d’alternatives a la presó per a toxicòmans que havien delinquit.
Per tant, s’inicia en la gestió de serveis sanitaris fa 20 anys, el 1990, i ho fa posant en marxa nous programes...
Sí, sóc una dona emprenedora, m’agraden els reptes i els nous projectes. Per això, el 1993, tot just diplomada per ESADE, em vaig presentar a la convocatòria pública de directora de gestió de serveis sociosanitaris del Parc Taulí, i vaig guanyar la plaça. Allà vaig coincidir amb en Francesc Moreu, ex president de l’ICO, i Pere Monràs, que, juntament amb en Jordi Colomer, amb qui més tard vaig treballar a Sant Pau, han estat tres grans mestres en l’àmbit de la gestió sanitària.
Al Parc Taulí vaig aprendre gestió, noves formes organitzatives i la importància de comptar amb la participació dels professionals en la gestió dels centres sanitaris.
I durant l’època al Parc Taulí va tenir els seus dos fills, que ara tenen 15 i 13 anys...
Sí, va ser una època dura, on la capacitat d’organització, l’ordre i el mètode que caracteritzen la meva forma de treballar es van formar: era l’única manera de sobreviure! Com sempre dic, sóc una dona dinosauri, que vaig ser directiva, esposa i mare molt abans de la llei d’igualtat i dels debats sobre conciliació.
I després de set anys al Parc Taulí decideix crear una empresa pròpia, una consultora, per què?
Perquè em venia de gust fer un projecte nou, personal, que, per cert, va ser tot un èxit. Teníem clients del sector sanitari, però també sociosanitari i social. Després de quatre anys, vaig deixar la consultoria i vaig tornar a la gestió del dia a dia, amb un gran projecte: dur a terme el canvi organitzacional del Sant Pau, que coincidia amb el trasllat de l’activitat al nou edifici. Va ser una etapa molt enriquidora personalment i professional.
I de Sant Pau a l’Arnau de Vilanova, a Lleida...
Sí, hi he estat gairebé dos anys. Ha estat l’etapa on més he gaudit treballant amb l’equip, mirant d’alinear tota l’organització a fi d’assolir els objectius que ens varem plantejar (i que varem assolir) . Crec que varem assolir un elevat nivell de satisfacció per part dels professionals. Ha estat una gran experiència de treball en equip, sens dubte.
A Lleida va entrar a formar part de FUNDE, Associació d’Empresàries, Directives i Professionals, entitat de la què és molt activa...
L’Arnau de Vilanova és l’empresa més important de Lleida, amb la qual cosa el seu gerent té molt impacte en els mitjans de comunicació local. En ser la primera dona que exercia aquest càrrec, FUNDE es va posar en contacte amb mi. Quan al maig de l’any passat vaig començar a treballar a Barcelona, en l’àrea de desenvolupament estratègic, organitzatiu i de qualitat del Centre Corporatiu de l’ICS, vaig començar a promoure FUNDE entre directives, de fet, vaig posar en marxa el Club de Directives a Barcelona. I el cert és que s’ha arrelat molt bé. En aquests moments som més de 200 sòcies.
Feminista?
No, no em considero feminista, però sí crec que el lideratge femení té uns valors i uns condicionants que el fan diferent del masculí. I cal posar-lo en valor.
I què podem esperar d’aquest estil de lideratge a l’ICO?
En primer lloc molta il·lusió, que és la que tinc en incorporar-me a un projecte com aquest. Defenso la humanització de la gestió, i de l’atenció al pacient. Per això, m’agrada treballar en equip i amb equip, i afavorir la participació professional amb la creació d’òrgans col·legiats. Haig de dir, però, que sóc força exigent amb els meus col·laboradors, segurament perquè també ho sóc amb mi mateixa.
Tot just m’acabo d’incorporar, i encara és molt d’hora com per tenir un pla d’acció definit. Sí que puc avançar, però, que seré continuista amb el projecte iniciat per Francesc Moreu, tot i que caldrà introduir canvis, sobretot a la vista del context econòmic en què ens trobem.
Tot i que està tot just aterrada, pot dir quina serà la direcció que poden prendre aquests canvis a l’ICO?
L’ICO és una entitat emblemàtica, pionera pel seu model d’atenció i organització i que ha tingut –i té– un paper molt important en la sanitat d’aquest país. Compta, a més, amb un equip de professionals de gran qualitat i experiència reconegudes arreu; i són ells que constitueixen el gran actiu de la institució, tant pel que fa a la vessant assistencial com a la recerca. L’ICO és una gran empresa, i vull analitzar la situació actual perquè, a la vista dels objectius plantejats amb el Catsalut, dissenyem un pla d’acció que, un cop definit, explicaré a tota l’organització.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
