El càncer de mama utilitza ‘l’autocanibalisme’ cel·lular per fer-se resistent a certs fàrmacs
Un estudi de la Unitat de Recerca Translacional que l’Institut Català d’Oncologia té a Girona ha descrit el mecanisme pel qual les cèl·lules cancerígenes es tornen resistents a certs fàrmacs. En concret, els científics han vist que en el subtipus de càncer de mama denominat HER2+ les cèl·lules malignes utilitzen l’autofàgia, un procés de digestió dels propis elements de la cèl·lula, per fer-se resistents als anticossos monoclonals.
L’estudi, que s’ha publicat a la revista PLoS ONE, està elaborat per Alejandro Vázquez-Martín, Cristina Oliveras-Ferraros i Javier Menéndez, de l’ICO Girona – Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGi).
Tumors agressius i de mal pronòstic
A Europa el càncer de mama és el més freqüent en el sexe femení (1 de cada 4 tumors en dones és de mama) i el que provoca més morts. A Catalunya es produeixen uns 4.600 casos nous cada any, i unes 1.000 morts.
Prop del 25% dels tumors de mama tenen una quantitat anormalment elevada del gen HER2, responsable de la producció de la proteïna del mateix nom. Són el que es denomina tumors HER2+. La proteïna HER2 està implicada en la divisió cel·lular; per tant les cèl·lules tumorals que la sobreexpressen creixen i es divideixen més ràpidament, el que fa que el càncer sigui més agressiu i tingui un pitjor pronòstic.
Per combatre aquesta circumstància, les pacients amb càncer de mama HER2+ es tracten habitualment amb trastuzumab, un anticòs monoclonal contra l’oncogen HER2. No obstant això, s’ha vist que un elevat nombre de pacients no responen al tractament ja des d’un inici (el que es coneix com a resistència intrínseca) i que la gran majoria que sí responen s’hi tornen resistents en menys d’un any (resistència adquirida).
El paper de ‘l’autocanibalisme’
La Unitat de Recerca Translacional de l’ICO Girona, que treballa en el marc de l’IdIBGi, ha modelat aquest procés d’adquisició de resistència al trastuzumab mitjançant el cultiu continuat de cèl·lules humanes de càncer de mama HER2+ durant almenys 10 mesos.
El treball, que s’ha publicat a la revista PLoS ONE, descriu per primera vegada el paper de l’autofàgia o canibalisme cel·lular com el mecanisme molecular que facilita aquesta resistència.
L’autofàgia o autodigestió és un procés freqüent en les cèl·lules sanes, que l’usen per reciclar proteïnes velles i orgànuls malmesos. De fet, el funcionament normal d’aquest mecanisme prevé del càncer, ja que permet eliminar brossa cel·lular que podria afavorir alteracions en el material genètic que conduïssin a la malaltia oncològica.
En contraposició, però, aquest procés també pot promoure la supervivència de les cèl·lules cancerígenes, ja que l’activen per reciclar les proteïnes danyades pels fàrmacs antitumorals, la qual cosa provoca que aquests perdin eficàcia: la cèl·lula s’hi ha fet resistent.
Fins ara, el paper del canibalisme cel·lular com a mecanisme de resistència s’havia descrit en fàrmacs quimioteràpics, però no en anticossos monoclonals. Aquest és el primer estudi que demostra la rellevància de l’autofàgia en la resistència a tractaments moleculars dirigits específicament contra una diana tumoral, en aquest cas l’oncoproteïna HER2.
Tornar a sensibilitzar la cèl·lula
El treball dels científics de l’ICO Girona no acaba aquí. Mitjançant l’ús de fàrmacs experimentals i tècniques de silenciament genètic han demostrat que la inhibició de l’autofàgia fa que les cèl·lules resistents es tornin sensibles al trastuzumab de nou. Aquests resultats obren la porta a utilitzar compostos anti-autofàgics conjuntament amb l’administració de trastuzumab en les pacients HER2+.
De forma experimental, a l’ICO Girona ja s’està estudiant l’efecte antitumoral de la combinació de trastuzumab amb cloroquina, un fàrmac històricament utilitzat en el tractament de la malària i que és capaç de disminuir l’activitat autofàgica.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
