1. Acords del Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica del CatSalut (PHF)
- Atezolizumab + bevacizumab en hepatocarcinoma:
Es explicant les principals dades d'eficàcia, seguretat i eficiència de la combinació d’atezolizumab+bevacizumab (A+B) enfront de sorafenib en el tractament de pacients adults amb hepatocarcinoma avançat o no ressecable que no han rebut tractament sistèmic previ (estudi IMbrave 150).
El finançament s’ha restringit a Espanya (03/2022) als pacients amb funció hepàtica (Child-Pugh estadi A), una puntuació ECOG de 0 o 1, en absència de varius esofagogàstriques no tractades o infratractades i en absència de malalties autoimmunes.
Discussió:
S’assenyala que la incidència d’hepatocarcinoma és més elevada en població asiàtica, amb major etiologia per virus hepatitis B i que endeguen molts més assajos clínics, per aquest motiu solen estar més representats al estudis publicats. Al nostre entorn, s’observa increment de la incidència d’hepatocarcinoma per NASH i es destaca també l’impacte en la disminució del nombre d’ecografies de cribratge als pacients amb hepatitis C crònica que comporta incrementar la incidència d’hepatocarcinoma més avançats.
El benefici de la combinació d’atezolizumab+bevacizumab és elevat (puntuació 5 a l’escala de benefici clínic d’ESMO-MCBS). Caldrà definir els criteris dels pacients que no poden rebre la combinació i serien candidats a sorafenib en primera línia de tractament, així com la seqüencialitat dels tractaments a la recaiguda. Atès que s’iniciarà l’ICO-ICSPraxi d’hepatocarcinoma aquest any, es considera adequat portar aquesta discussió al grup, on es valora convenient incloure professionals de radiologia intervencionista i digestologia.
Es discuteix àmpliament sobre el maneig interdisciplinari i la discussió de casos en comitè de tumors. A Hospitalet hi ha un comitè d’hepatocarcinoma específic on hi participa ICO, a Girona hi ha el comitè de fetge a on es discuteixen els casos d’hepatocarcinoma i també hi participa ICO, i a Badalona hi ha un comitè específic d’hepatocarcinoma en el que faltaria incorporar-se l’ICO (s’està en converses amb l’equip de Germans Trias i Pujol). A l’Hospital Moisés Broggi hi ha comitè d’hepatocarcinoma, si bé es deriven els pacients a HUB si tenen indicació de quimioembolització o tractament sistèmica.
En relació amb la determinació de PD-L1, es comenta que s’intenten biopsiar tots els pacients per caracteritzar molecularment el tumor, els pacients es deriven a HUB i ja reben tractament aquí.
També es recorda la necessitat de disposar d’una endoscòpia en els darrers 6 mesos previs a l’inici de tractament (amb atezo+bevacizumab, i també amb sorafenib) per descartar la presència de varius esofagogàstriques.
Consideracions a l’ICO
- La CFT ICO assumeix el dictamen del programa de suport del CatSalut sobre atezolizumab en combinació amb bevacizumab per al tractament en primera línia del carcinoma hepatocel·lular avançat (CHC).
Inici del tractament:
Candidats:
- Diagnòstic de carcinoma hepatocel·lular en alguna de les situacions següents:
o Estadi BCLC C, definit com aquells tumors amb metàstasi a distància i/o trombosi portal tumoral.
o Estadi BCLC B, definit com aquells pacients amb CHC difús, infiltrant i afectació extensa bilobar del parènquima hepàtic o que presenten progressió de la malaltia després d'un tractament amb quimioembolització.
- Funció hepàtica Child-Pugh A.
- ECOG PS 0-1.
Cal tenir en compte que la millora de la supervivència ha estat demostrada amb l’ús combinat d’atezolizumab i bevacizumab i no es disposa d’evidència de l’ús en monoteràpia d’atezolizumab ni de bevacizumab en aquesta indicació.
Per a un aprofitament adequat dels recursos públics, es recomana l’ús de medicaments biosimilars en aquells casos que se’n disposi.
No candidats:
- Haver rebut tractament sistèmic previ per al CHC avançat.
- Presència de varius esofàgiques o gàstriques no tractades o tractades incompletament, o pacients amb elevat risc hemorràgic.
- Hipertensió arterial no controlada o cardiopatia clínicament significativa.
- Antecedents de fístules abdominals o perforació gastrointestinal.
- Coinfecció per VHB i VHC.
- Malaltia autoimmunitària greu.
- Requeriment de tractament amb corticoides de manera crònica (a dosi equivalent a ≥ 10 mg de prednisona).
- Embaràs.
- S’acorda que NO es apte per al seu ús a la Xarxa d’Hospitals Comarcals.
- S’acorda derivar els pacients de l’Hospital Moisés Broggi a l’ICO Hospitalet per a tractament i revaluar situació en 6 mesos.
- S’acorda treballar el posicionament final dels pacients candidats a sorafenib, dins de la ICO-ICSPraxi d’hepatocarcinoma.
- Acalabrutinib i venetoclax + obinutuzumab en LLC:
Es presenta un resum de l'eficàcia, seguretat i eficiència d'acalabrutinib a primera i segona línia de tractament i venetoclax en combinació amb obinutuzumab a primera línia.
Discussió:
Es indica que un dels objectius per al 2023 és l'actualització de la ICOICSpraxis de LLC.
Es presenta el posicionament proposat a l'acord del CatSalut:
Primera línia de tractament:
Es consideren candidats a rebre tractament amb un inhibidor de BTK (ibrutinib o acalabrutinib) o venetoclàx en combinació amb obinutuzumab aquells pacients amb leucèmica limfocítica crònica que compleixen els següents criteris:
• Pacients amb malaltia simptomàtica i criteris de tractament de la International Workshop on Chronic Lymphocytic Leukemia (iwCLL), sense tractament previ, que presentin un ECOG 0-1 (ECOG 2 si aquest està relacionat amb la simptomatologia de la malaltia), que es troben en una de les situacions següents:
- que presentin del(17p) o mutació del gen TP53, o bé
- que no presentin del(17p) o mutació del gen TP53, i no es consideri adequat el tractament basat en fludarabina.
- que en persones grans, la indicació individualitzada és basada en una adequada valoració holística de la persona d'acord amb una avaluació geriàtrica integral, incloent-hi la valoració del grau evolutiu de fragilitat.
En aquells pacients amb del(17p) o mutació del gen TP53 potencialment candidats a tractament, tant amb inhibidors de BTK com amb venetoclax-obinutuzumab, es considera prioritària la utilització d'inhibidors de BTK, atesa la major experiència d'ús.
En aquells pacients sense del(17p) o mutació del gen TP53, potencialment candidats a inhibidors de BTK o venetoclax-obinutuzumab, es considera prioritària la utilització de venetoclax-obinutuzumab, atesa la pauta finita del tractament que pot suposar una ventaja en termes de cost econòmic del tractament, així com una millora en la conveniència per als pacients i un menor temps d’exposició farmacològica.
Acalabrutinib i ibrutinib es consideren alternatives terapèutiques similars als pacients amb LLC.
Segona línia de tractament:
Es consideren candidats a rebre tractament amb un inhibidor de BTK (ibrutinib o acalabrutinib) aquells pacients amb leucèmica limfocítica crònica que compleixen els següents criteris:
• Pacients amb malaltia simptomàtica i criteris de tractament de la International Workshop on Chronic Lymphocytic Leukemia (iwCLL), que presentin un ECOG 0-1 (ECOG 2 si aquest està relacionat amb la sintomatologia de la malaltia), i que es troben en una de les situacions següents:
- en recaiguda o amb refractarietat al menys un tractament previ, o bé
- amb intolerància demostrada a tractament previ amb ibrutinib i que no permeti continuar el tractament.
- que en persones grans, la indicació individualitzada és basada en una adequada valoració holística de la persona d'acord amb una avaluació geriàtrica integral, incloent-hi la valoració del grau evolutiu de fragilitat.
Es comenta que s'ha de reforçar l'acord del CatSalut i proposar uns criteris de priorització iguals per a tots els centres, per a obinutuzumab + venetoclax, i també criteris per a la selecció d'acalabrutinib o ibrutinib, que es presentaran a la propera CFT del 17 d'octubre.
Respecte a la utilització als hospitals comarcals, en el cas d'obinutuzumab + venetoclax, una vegada administrats els 2 primers cicles, es podran seguir administrant al centre comarcal corresponent.
- Niraparib, olaparib en monoteràpia i olaparib amb bevacizumab per al tractament de manteniment del càncer d’ovari en primera línia.
Es presenta un resum de l'eficàcia, seguretat i eficiència dels 3 estudis pivotals que han donat l'autorització a la indicació a primera línia.
Discussió:
El principal dubte en aquest escenari és el grup de pacients que serien candidates a rebre bevacizumab en combinació amb la quimioteràpia a primera línia.
La Dra. Barretina apunta que serien candidates les pacients que presentin estadi IV postneoadjuvància o que presentin malaltia residual.
Es comenta també que a l'ICO estan disponibles les tècniques de detecció de BRCA i RH.
S'indica el posicionament del CatSalut per als tres fàrmacs:
Es consideren candidats a rebre tractament de manteniment amb niraparib, olaparib en monoteràpia o olaparib en combinació amb bevacizumab aquelles pacients amb diagnòstic de càncer d'ovari epitelial avançat (FIGO III i IV) d'alt grau, de trompes de Fal·lopi o peritoneal primari, que compleixin tots els criteris següents:
- Càncer d'ovari amb histologia serosa o endometroide
- Tractament previ amb QT basada en platí
- Resposta completa o parcial, radiològica i per marcador a la QT basada en platí
- ECOG 0-1
- Per olaparib en monoteràpia: pacients que no hagin rebut prèviament bevacizumab i que presentin BRCA mutat, independentment de l'estat de RH i GIS
- Per a niraparib: pacients que hagin rebut o no prèviament bevacizumab, independentment de l'estat de BRCA, RH i GIS
- Per olaparib en combinació amb bevacizumab: pacients que hagin rebut prèviament bevacizumab i que presentin RH deficient i GIS ≥ 42, independentment de l'estat de BRCA.
* En aquells casos en què es pugui utilitzar tant olaparib com niraparib, aquests es consideraran alternatives terapèutiques similars.
S'acorda definir uns criteris als escenaris on són alternatives terapèutiques equivalents, i es presentaran a la propera CFT del 17 d'octubre.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
