5.ESCAT: “ESMO Scale for Clinical Actionability of Molecular Targets”
En 2018, l'ESMO publicava la primera escala, amb l'objectiu d'harmonitzar i estandarditzar a interpretació de dades genòmiques clínicament rellevants, relacionat amb la medicina de precisió.
Per a això, es proposa un sistema de classificació de les alteracions moleculars, basat en l'evidència disponible, diferenciant diferents nivells:
Nivell 1: Diana adequada per a ús rutinari i recomanació d'un fàrmac específic per a una alteració molecular concreta. Assaigs clínics randomitzats.
Exemple: HER2 en càncer de mama, ALK en càncer de pulmó.
Nivell 2: Dianes en investigació que probablement defineixin un tractament dirigit per una població de pacients, però es necessiten dades addicionals. Estudis retrospectius.
Exemple: PI3K en diversos tipus de càncer.
Nivell 3: Benefici clínic prèviament demostrat en altres tipus de tumors o dianes moleculars relacionades.
Exemple: BRAF en diferents tipus de càncer (no melanoma), BRCA1 / 2 en pròstata i pàncrees.
Nivell 4: Evidència preclínica. Dianes hipotètiques. Útils en assaigs clínics de fase I. Els pacients han de ser informats de la manca d'evidència clínica.
Nivell 5: evidència d'activitat antitumoral rellevant, sense benefici clínic significatiu però actua de suport per al desenvolupament d'altres dianes terapèutiques i tractaments combinats.
Exemple: més d'un terç dels càncers de mama amb receptors d'estrògens positius i HER2 negatius per tenen mutacions activadores de PIK3CA. Els assajos van demostrar que dirigir-se a PI3K condueix a respostes objectives en pacients amb mutacions activadores de PIK3CA, però les respostes no van afectar el resultat, per mecanismes de retroalimentació de PI3K. La comprensió dels mecanismes d'adaptació als inhibidors de PI3K podria conduir a provar combinacions efectives dobles o triples.
Nivell 10: Falta d'evidència. Alteracions per a les que no existeix evidència clínica o preclínica que recolzi la seva hipotètica utilitat com a diana terapèutica. Aquestes alteracions no s'han de tenir en compte per a les decisions clíniques.
La ESCAT proporciona un marc i una terminologia comuna per assignar dianes terapèutiques actuals i futures en nivells que reflecteixen la seva utilitat clínica per seleccionar pacients o tractaments amb teràpies dirigides apropiades.
L'escala utilitza la solidesa de l'evidència dels estudis clínics com a base per assignar nivells a una diana. A mesura que s'acumula l'evidència, les dianes es podran moure d'un nivell a un altre.
Una terminologia clara pel que fa a la utilitat clínica hauria de reduir la possibilitat d'una mala interpretació dels resultats, que podria conduir a la pèrdua de benefici d'un tractament o la sobreinterpretació de dianes hipotètiques.
Aquest sistema de classificació clínic centrat en els beneficis ofereix un llenguatge comú per a tots els escenaris involucrats en el desenvolupament de fàrmacs clínics contra el càncer. La seva implementació en informes de seqüenciació, juntes de tumors i comunicació científica, pot permetre decisions de tractament necessàries i facilitar les discussions amb els pacients sobre noves opcions terapèutiques.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
