2. Acords de la Comissió Farmacoterapèutica
Proposta per la prescripció d’esquemes de quimioteràpia basats en platins en pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració (CPRC) que presenten característiques neuroendocrines o anaplàstiques.
Es disposa d’uns criteris clínics i patològics per a definir pacients amb una variant agressiva de el càncer de pròstata (de l'anglès aggressive variant prostate cancer = AVPC) descrits per Aparicio et al. Segons aquests, es considera AVPC si el pacient presenta almenys una de les set característiques clinicopatològiques següents:
(1) evidència histològica de carcinoma de pròstata de cèl·lules petites (pur o mixt)
(2) metàstasis exclusivament viscerals,
(3) metàstasis òssies predominantment lítiques,
(4) limfadenopatia voluminosa (> 5 cm) o tumor primari amb una puntuació de Gleason de 8 o més en el moment de la diagnosi,
(5) PSA baix (<10 ng / ml) més metàstasis òssies d'alt volum (≥20) a l debut, abans de l'inici de la teràpia de privació d'andrògens, o a la progressió simptomàtica en l'entorn de la castració,
(6) elevació (dues vegades o més de l'ULN) de la lactat deshidrogenasa o antigen carcinoembrionari, i
(7) resposta a intervals curts (<6 mesos) a la teràpia de privació d'andrògens
D’acord als criteris previs, els referents de càncer de pròstata proposen tractament amb carboplatí i docetaxel en:
- Pacients amb CPRCm que presenten com a mínim un dels criteris que defineixen els tumors anaplàstics (Aparicio et al) tractats prèviament amb teràpies hormonals (en pacients amb diagnòstic histològic de CPCP, no es requereix tractament hormonal previ)
- No tractament previ amb docetaxel
- ECOG 0-1
- Funció hematològica (Hemoglobina > 9 gr/dl, neutròfils > 1500 i plaquetes > 100.000), renal i hepàtica (bilirubina dintre dels paràmetres de la normalitat, GOT i GPT < 2.5 vegades LSN excepte si presència metàstasis hepàtiques: < 5 vegades LSN) dintre dels paràmetres que permeten l’administració de quimioteràpia
- Absència d’altres criteris que contraindiquin l’administració de quimioteràpia (p. ex: cardiopatia severa de base)
Esquema proposat: Carboplatí (AUC5 dia 1) i docetaxel (75 mg/m2 dia 1) cada 21 dies
D’altra banda, es proposa tractament amb cabazitaxel i carboplatí en:
- Pacients amb CPRCm que presenten com a mínim un dels criteris que defineixen els tumors anaplàstics (Aparicio et al) tractats prèviament amb docetaxel (en pacients amb diagnòstic histològic de CPCP no es requereix tractament hormonal previ o amb docetaxel)
- ECOG 0-1
- Funció hematològica (Hemoglobina > 9 gr/dl, neutròfils > 1500 i plaquetes > 100.000), renal i hepàtica (bilirubina dintre dels paràmetres de la normalitat, GOT i GPT < 2.5 vegades LSN excepte si presència metàstasis hepàtiques: < 5 vegades LSN) dins dels paràmetres que permetin l’administració de quimioteràpia.
- Absència d’altres criteris que contraindiquin l’administració de quimioteràpia (p. ex: cardiopatia severa de base segons la classificació de la NYHA)
Esquema: Carboplatí (AUC4 dia 1) i cabazitaxel (25 mg/m2 dia 1) cada 21 dies. El tractament requereix l’ús de factors estimulants de colònies.
S’acorda, que els referents consensuïn a nivell d’experts, quins serien criteris majors, segons els quals la presència d’un ja serà suficient per considerar AVPC, i quins criteris menors, la presència d’almenys dos dels quals serà suficient per considerar AVPC.
Es posa de manifest que el nivell d’evidència d’ús d’aquests esquemes es baix. També es discuteix el paper de la monoteràpia amb platí envers el tractament concomitant, que pot ser una opció a valorar en alguns pacients.
L’estimació de pacients tributaris d’aquest tractament és baixa (inferior als 5 casos anuals). Per aquest motiu, es considera que el tractament NO és apte per al seu ús en hospitals comarcals.
Proposta de tractament seqüencial en pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració metastàtic
- L’objecte de la discussió és la seqüencia de tractament que implica l’ús de cabazitaxel després d’un tractament amb abiraterona o enzalutamida.
- Abiraterona i enzalutamida van ser avaluades pel Programa d’Harmonització terapèutica de Catsalut i es disposa dels respectius acords d’ús en context pre i post quimioteràpia. Cabazitaxel va ser avaluat pel Programa d’Harmonització terapèutica de Catsalut l’any 2013, establint que el cabazitaxel, en combinació amb prednisona pel tractament del càncer de pròstata metastàtic resistent a castració i que ha progressat a docetaxel, es prescrigui amb els criteris clínics d’ús següents: pacients que hagin presentat progressió durant un tractament amb docetaxel o abans dels sis mesos següents de la darrera dosi de docetaxel (mínim quatre cicles o 300 mg/m 2 totals), i que presentin un ECOG 0-1, i:
– que hagin presentat una resposta de curta durada al tractament hormonal abans del tractament amb docetaxel,
– o que hagin rebut ketoconazol previ, o
– que presentin malaltia ràpidament progressiva, definida per: Gleason ≥ 8, o PSA ràpidament progressiu (temps de doblatge de PSA < 45 dies), o malaltia visceral.
Es presenten els resultats de l’estudi CARD, que valora l’impacte de cabazitaxel com a 3ª línia de tractament després de QT o de tractament amb abiraterona o enzalutamida. L’estudi conclou que cabazitaxel és eficaç en aquest entorn, mentre que no es considera una estratègia adequada la seqüencialitat entre dues hormones (abiraterona /enzalutamida).
- No es considera una opció de tractament vàlida a l’ICO l’ús seqüencial de dues hormones abiraterona i enzalutamida.
- S’aprova el tractament de manera temporal i condicionada.
http://butlleti.iconcologia.net/admin/login.php
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
