El canvi d’un sol aminoàcid mitjançant la tècnica de CRISPR fa que un animal sigui resistent a la quimioteràpia basada en cisplatí
La quimioteràpia basada en cisplatí i els seus anàlegs és molt eficient, tot i que freqüentment les cèl·lules tumorals reajusten els seus mecanismes moleculars i es tornen resistents a la toxicitat del cisplatí. El grup de recerca “Models de malaltia en C. elegans” de l’IDIBELL, liderat per Julián Cerón, porta anys utilitzant un cuc mil·limètric per investigar els reajustaments moleculars que provoquen l’adquisició de resistència al cisplatí. En col·laboració amb el grup de l’investigador del programa ProCURE de l’ICO-IDIBELL, Alberto Villanueva, que estudia aquests mecanismes en tumors humans implantats en ratolins, i gràcies a la tesi doctoral de Francisco Javier García Rodríguez, han establert un mètode per identificar gens i vies moleculars que intervenen en la resistència cel·lular al cisplatí.
L’acció tòxica del cisplatí és molt similar en les cèl·lules de tots els animals i, per tant, també ho és la resposta d’aquestes cèl·lules per protegir-se del cisplatí. El treball de García Rodríguez i col·laboradors obre la possibilitat de regular la resposta cel·lular al cisplatí modificant l’activitat de rutes metabòliques. En altres paraules, és un punt de partida per a investigar com la dieta o fàrmacs comuns que influeixin en el metabolisme de sucres i greixos poden determinar la resposta dels pacients a la quimioteràpia basada en el cisplatí.
Un dels descobriments més impactants d’aquest treball és la troballa de la influència que té un sol aminoàcid en la resposta d’un organisme multicel·lular al cisplatí. Els investigadors van utilitzar la tècnica de CRISPR per canviar la identitat d’un sol nucleòtid del genoma de C. elegans, i modificar així la identitat d’un aminoàcid de la proteïna TRXR-1, que és homòloga a la proteïna humana tiorredoxina reductasa 1 (TRXR1), fent així que l’animal fos resistent a la toxicitat del cisplatí. Aquest descobriment obre la porta a la validació en C. elegans de SNPs (canvis puntuals en el genoma) humans per valorar de manera personalitzada la influència que canvis mínims en el genoma puguin tenir en la resposta de pacients a la quimioteràpia.
La publicació de dos articles liderats per Julián Cerón i Alberto Villanueva en aquest mes de juny en les revistes Disease Models and Mechanisms i Clinical Cancer Research consolida a C. elegans com a animal model en l’estudi de mecanismes de resistència a determinats agents quimioterapèutics.
Comparteix
|