La Xarxa oncològica ICO-ICS dona cobertura a les necessitats d’atenció pal·liativa del 75 % de la població de Catalunya
La Xarxa oncològica de cures pal·liatives de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut Català de la Salut (ICS) atén les necessitats d’atenció pal·liativa del 75 % de la població de Catalunya. La Xarxa, impulsada el mes d’abril de 2016 pel Departament de Salut, integra l'ICO l'Hospitalet- Hospital Duran i Reynals, l’Hospital Universitari de Bellvitge, ICO Girona- Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, ICO Badalona- Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Programa d’atenció domiciliària i equips de suport de l’atenció primària de l’ICS. Els professionals que formen part d’aquesta aliança van realitzar l’any 2016 un total de 2.253 primeres visites a consultes externes i 2.007 visites de consultoria a pacients hospitalitzats. A més, l’any passat, els centres de la Xarxa van donar d’alta 1.065 persones ingressades i van atendre al domicili prop de 47.000 persones.
Millora de la qualitat de vida
Les cures pal·liatives són un model assistencial que permet millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties cròniques avançades i de les seves famílies. Els professionals que es dediquen a aquesta disciplina aborden les necessitats físiques, emocionals, familiars, socials, espirituals, d’aspectes pràctics, de presa de decisions, de maneig del final de vida i d’afrontament del dol de les persones malaltes i de les seves famílies. Això es realitza mitjançant un abordatge multidisciplinari. Per això, als equips de cures pal·liatives treballen coordinats professionals de la medicina, de la infermeria, de la psicologia, del treball social i de la fisioteràpia, entre d’altres.
Malgrat que els professionals de la Xarxa atenen majoritàriament les necessitats de cures pal·liatives de persones que tenen càncer, aquest model d’atenció va més enllà de les malalties oncològiques. Diversos estudis estableixen que el 45 % dels pacients tributaris de rebre cures pal·liatives estan diagnosticats de càncer i el 55 % restant estan diagnosticats d’altres malalties cròniques en estat avançat, fonamentalment insuficiència cardíaca, insuficiència renal, insuficiència hepàtica, malaltia pulmonar obstructiva crònica, malalties neurodegeneratives, malaltia d’Alzheimer i infecció per HIV o sida.
Necessitats pal·liatives
A Catalunya, entre un 1,3 % i un 1,5 % de la població general té necessitats de rebre atenció pal·liativa. Aquest percentatge se situa entre el 35 % i el 45 % dels malalts ingressats en hospitals d’aguts, entre el 60 % i el 70 % de les persones ingressades en residències i en el 70 % dels pacients atesos en centres sociosanitaris.
Cada any, un professional de medicina familiar i comunitària visita a les consultes d’atenció primària fins a 25 persones que requereixen rebre atenció pal·liativa.
Dret humà
El dret a rebre cures pal·liatives es considera un dret humà, lligat als drets a la salut i a la vida, que estan recollits als articles 25 i 3, respectivament, de la Declaració Universal dels Drets Humans.
D’altra banda, l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, referent al “dret a viure amb dignitat el procés de la mort”, estableix que “totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort”, i que tenen també “dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que pugui rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat.”
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
