Es descobreix un nou tipus de resistència als fàrmacs antiangiogènics i com combatre-la en pacients de càncer renal
La col·laboració entre l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha permès descobrir i validar per primer cop en mostres de teixit humà un nou tipus de resistència al tractament amb antiangiogènics, anomenat simbiosi metabòlica, en tumors de carcinoma renal. L’estudi, liderat per Oriol Casanovas, cap del grup de recerca en angiogènesi tumoral de l’IDIBELL, també assenyala la utilització d’inhibidors de la via mTOR, fàrmacs ja utilitzats en aquests càncers, com a mecanisme de bloqueig d’aquest tipus de resistència. L’article ha estat escollit com a tema de portada per la prestigiosa revista Cell Reports pel gran impacte potencial que aquest tractament seqüencial pot tenir en la pràctica clínica a l’hora d’impedir de forma efectiva aquest tipus de resistència en pacients tractats amb antiangiogènics, tant en càncer renal com en d’altres.
Les teràpies antiangiogèniques tenen com a objectiu eliminar els vasos sanguinis que les cèl·lules tumorals generen per tal d’obtenir les grans quantitats d’oxigen i nutrients que necessiten per poder créixer i proliferar. Aquest tipus de tractament és especialment efectiu en càncers de tipus renal o neuroendocrí, però en molts casos acaba generant resistència per part del tumor, limitant el seu valor terapèutic. El 2014, el grup de Casanovas ja va publicar un article de revisió en què es descrivien les principals causes d’aquesta resistència.
En el cas de la simbiosi metabòlica, en què se centra el nou estudi, la reducció de la quantitat de vasos sanguinis provocada pels antiangiogènics dóna lloc a un patró cel·lular característic amb dues àrees diferenciades: la que queda més a prop d’un vas sanguini i disposa de prou oxigen, i la que queda més allunyada i requereix adaptar-se a les condicions d’hipòxia per sobreviure. Les cèl·lules hipòxiques, que consumeixen glucosa i produeixen lactat, aconsegueixen adaptar-se establint una relació de simbiosi amb les cèl·lules properes als vasos, que són capaces de recollir aquest lactat per transformar-lo de nou en glucosa de forma aeròbica. Aquest funcionament solidari és el causant de la resistència al tractament.
Precisament per la seva ubicació i tipus de senyalització, les cèl·lules en situació d’hipòxia resulten més difícils d’utilitzar com a diana terapèutica; per contra, les cèl·lules normòxiques (properes als vasos) presenten una senyalització metabòlica típica, cosa que les fa susceptibles als anomenats inhibidors de la via mTOR, fàrmacs d’ús habitual en múltiples càncers. L’estudi demostra com, si en el moment d’aparició de resistència al fàrmac antiangiogènic es canvia al tractament amb inhibidors de la via mTOR, la destrucció de les cèl·lules properes als vasos trenca la simbiosi metabòlica, provocant també la mort de les cèl·lules hipòxiques i la reducció del tumor.
La revista Cell Reports acompanya l’article amb dos treballs més, desenvolupats per altres grups de referència a nivell internacional, que amplien i donen suport a la mateixa idea. No obstant, el valor afegit del treball conjunt entre IDIBELL-ICO i VHIO rau en la possibilitat d’haver pogut validar els resultats previs, obtinguts en ratolins, en una sèrie de mostres de teixit humà. D’aquesta manera, es demostra el valor potencial que aquest nou enfocament terapèutic – que utilitza fàrmacs ja aprovats i emprats freqüentment - pot tenir en la pràctica clínica a relativament curt termini, tot i comportar de forma implícita la necessitat de desenvolupar biomarcadors d’identificació de la causa de la resistència. Aquesta és una de les línies en què els investigadors treballen actualmente.
Referència de l’article:
Jiménez-Valerio, et al. Resistance to Antiangiogenic Therapies by Metabolic Symbiosis in Renal Cell Carcinoma PDX Models and Patients. Cell Reports (2016)
Projecte finançat per l’ ERC-Starting Grant 2012 – STROMALIGN, de l’European Research Council, dins del programa FP7.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
