Identificat un mecanisme que fa que els tumors de pulmó es tornin resistents als fàrmacs
Un equip internacional de científics ha descobert un nou mecanisme de resistència a erlotinib i gefitinib, dos fàrmacs utilitzats en un subgrup de pacients de càncer de pulmó; en concret els que tenen alterat també el gen EGFR.
L'estudi obre la via a noves combinacions de fàrmacs per obtenir tractaments més eficaços. El treball, que s’ha publicat a la revista Nature Genetics, hi han participat experts i laboratoris de diferents països com Estats Units o Corea del Sud. D’Espanya hi ha col·laborat l‘ICO Badalona i el laboratori Pangaea Biotech, d’USP Dexeus.
L'estudi ha estat impulsat per l’Obra Social “la Caixa” que a través del seu programa de ciència, dóna suport a la investigació d’excel·lència en el camp de les ciències de la vida i de la salut per el benestar de les persones. Concretament, a l’estudi del càncer, l’Obra Social “la Caixa” destina 2,1 milions d’euros en quatre anys a través d’un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.
Càncer de pulmó i resistència a fàrmacs
Prop del 20% dels pacients de càncer de pulmó tenen mutat el gen que codifica pel receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR). La sobreexpressió d’aquest gen, que s’observa especialment en dones fumadores, en ex fumadors i persones que mai no han fumat, afavoreix la proliferació de les cèl·lules tumorals.
El tractament amb inhibidors específics de l’EGFR, com els fàrmacs erlotinib o gefitinib, permeten controlar la malaltia en aquest subgrup de pacients. No obstant això, en la majoria de casos, el tumor s’acaba fent resistent al medicament i la malaltia progressa.
L’estudi, que publica Nature Genetics, identifica un possible mecanisme que explica la resistència. Els investigadors van analitzar les característiques genètiques de diferents tumors de pulmó que eren resistents a erlotinib i van trobar que tenien 21 gens sobreexpressats, és a dir, ‘hiperactius’. D’aquests, el gen AXL era el que es mostrava més sobreexpressat.
Experiments posteriors en línies cel·lulars i en ratolins van mostra que tant el gen AXL com una molècula amb la que interactua, el lligand GAS6, estan sobreexpressats en tumors de pulmó resistents als inhibidors de EGFR. Els investigadors de l’ICO Badalona, a l’Hospital Germans Trias i Pujol, i de Pangaea Biotech, van trobar que aquests gens estaven sobreexpressats en entre un 20% i un 60% dels tumors de pulmó.
Així mateix, l’estudi també demostra que la inhibició del gen AXL fa que el tumor perdi la resistència a erlotinib i, per tant, que aquest fàrmac torni a ser efectiu.
Segons els experts, una anàlisi prèvia dels nivells d’AXL pot predir la capacitat del càncer de fer-se resistent a erlotinib. Si AXL està sobreexpressat, és molt probable que el tumor de pulmó es torni resistent al fàrmac. En aquests casos, s’hauria d’administrar erlotinib juntament amb un inhibidor de AXL, per aconseguir una millor resposta del pacient.
El següent pas, segons els investigadors, és identificar compostos que inhibeixin el gen AXL per poder iniciar un assaig clínic en què es combinin erlotinib o gefitinib amb aquest aquest inhibidor.
L’ICO Badalona, de referència internacional
El Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO Badalona és un referent internacional en la recerca i el tractament del càncer de pulmó. Rafael Rosell, el cap del servei, ha estat un dels primers en impulsar anàlisis genètiques dels tumors dels pacients per establir quin és el tractament més efectiu en cada cas.
En aquest sentit, es va crear la base de dades d’adenocarcinoma de pulmó (SLADB), que depèn del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó. Aquest programa, que facilita la detecció de mutacions EGFR en els pacients amb càncer de pulmó de tot Espanya, va ser el primer en implementar-se arreu del món. Les anàlisis es realitzen a l’ICO Badalona, el primer centre, també, en fer un assaig clínic en pacients no asiàtics per valorar l’eficàcia del fàrmac erlotinib.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
