Un fàrmac contra la diabetis es comença a utilitzar per tractar el càncer de mama
L'ICO Girona posa en marxa un assaig clínic pioner al món per determinar si la metformina, un fàrmac per la diabetis, podria ser útil per combatre un subtipus de càncer de mama especialment agressiu.
L’estudi, denominat METTEN, vol determinar si el fet d’administrar metformina, un fàrmac contra la diabetis, combinat amb l’anticòs monoclonal trastuzumab i quimioteràpia, ofereix uns millors resultats que l’administració de trastuzumab i quimioteràpia sola.
Alguns tumors com el de mama presenten alteracions moleculars similars a les que s’observen en malalties del metabolisme ben conegudes com l’obesitat i la diabetis; per tant els fàrmacs contra aquestes podrien ser útils també per combatre el càncer.
L’estudi METTEN, dissenyat i coordinat per l’ICO Girona, és el primer de les seves característiques en humans i compta amb la participació de 16 centres hospitalaris de tot l’Estat que esperen reclutar més de 200 dones amb càncer de mama HER2-positiu.
Un assaig clínic pioner al món
L’estudi METTEN (de Metformina i Trastuzumab en Neoadjuvància) vol analitzar l’efecte que produeix l’administració combinada de metformina amb una teràpia molecular antitumoral, l’anticòs monoclonal trastuzumab, abans de la cirurgia en un subtipus de pacients de càncer de mama.
Aquest subgrup és el de les pacients denominades HER2 positiu, és a dir, que tenen sobreexpressat el gen HER2, una característica que fa que el tumor sigui especialment agressiu i de mal pronòstic, amb importants possibilitats de recaiguda i elevades taxes de mortalitat.
L’objectiu principal del treball és valorar si el fet d’afegir metformina al tractament estàndard que es fa abans de la cirurgia en els tumors HER2 positius augmenta la taxa de resposta de les pacients.
Un segon objectiu és avaluar si el fàrmac augmenta l’interval de temps que transcorre des del tractament fins a la possible reaparició de la malaltia. Aquest temps entre l’inici de la teràpia antitumoral i la reaparició de la malaltia depèn en gran mesura de la presència de les denominades cèl·lules mare tumorals, el ‘nucli dur’ del tumor, que són força resistents no només als tractaments convencionals sinó a les noves teràpies com l’anticòs trastuzumab.
“Les cèl·lules mare iniciadores del càncer de mama resistents a trastuzumab són, en canvi, extraordinàriament sensibles a la inhibició del metabolisme bioenergètic imposada per la metformina”, subratlla Javier Menéndez, un dels impulsors de l’estudi.
Un augment de l’interval que transcorre fins a la recaiguda de la pacient indicaria la capacitat de la metformina per frenar l’activitat de les cèl·lules mare tumorals en els tumors HER2 positius.
Aquest estudi és part de l’estratègia terapèutica anomenada “reposicionament de fàrmacs anti-metabòlics”, que s’ha posat en marxa a l’ICO Girona els darrers anys. El reposicionament de fàrmacs consisteix en utilitzar un medicament per a d’altres indicacions terapèutiques d’aquelles per les quals va ser aprovat per les autoritats sanitàries. L’avantatge d’aquesta estratègia respecte el disseny de nous fàrmacs és que el fàrmac escollit pot ser ràpidament avaluat en un assaig clínic. En el cas del càncer, això permet, a més, augmentar i diversificar l’arsenal de fàrmacs anti-tumorals que hi ha disponibles a l’actualitat.
L’estudi compta amb finançament concedit pel Ministeri de Sanitat, a través del Foment de la Recerca Clínica Independent, i ha estat promogut per CAIBER (Consorcio de Apoyo a la Investigación Biomédica en Red) com estudi prioritari.
Un fàrmac contra la diabetis, per al càncer?
L’any 2005 van aparèixer les primeres dades que mostraven que les dones que prenien habitualment metformina, un medicament receptat habitualment per regular els nivells d’insulina i glucosa en pacients amb diabetis tipus 2, tenien una incidència de càncer de mama significativament més baixa que la resta.
Estudis posteriors han arribat a xifrar aquesta reducció del risc en un 60% i, fins i tot, han indicat que a més de prevenir l’aparició del càncer de mama, la metformina també pot dificultar-ne la progressió una vegada ha aparegut.
Què explica aquests efectes de la metformina? Segons han pogut constatar diversos estudis de l’ICO Girona, entre d’altres accions, aquest fàrmac obliga les cèl·lules tumorals a reprogramar el seu metabolisme energètic, impedint-los-hi sintetitzar nombroses molècules (àcids grassos, proteïnes...) que li són necessàries per al seu creixement ràpid i desordenat.
Estudis previs del grup de l’ICO Girona han demostrat que la metformina és capaç de reduir molt significativament els nivells d’expressió i activitat de l’oncogen HER2. Treballs amb cèl·lules en cultiu i amb models animals han conclòs que combinar la metformina amb l’anticòs monoclonal anti-HER2 trastuzumab en multiplica els efectes anti-tumorals.
Metabolisme i càncer. L’inici d’una nova etapa?
En els darrers temps, diversos científics, com Tak Mak, director del Campbell Family Institute de Toronto (Canadà) defensen que cal canviar l’estratègia contra el càncer, i és necessari concentrar-se en l’estudi de fenòmens que afectin a totes o a la majoria de cèl·lules tumorals.
Un d’aquests fenòmens és el metabolisme aberrant de les cèl·lules tumorals. El premi Nobel de Medicina de 1931, Otto Warburg, ja va postular que la transformació de les cèl·lules sanes en malignes es provoca en part per l’alteració del seu metabolisme.
L’estudi METTEN vol participar d’aquesta nova estratègia per combatre el càncer, que es basa en utilitzar fàrmacs capaços d’impossibilitar la posada en marxa del metabolisme de les cèl·lules tumorals; és a dir la peculiar manera que tenen de generar energia i, molt especialment, de sintetitzar enormes quantitats de molècules.
L’ICO Girona, de referència internacional
El Laboratori de Recerca Translacional de l’ICO Girona és de referència internacional en l’estudi del metabolisme del càncer i els mecanismes pels quals la metformina inhibeix l’aparició i progressió invasiva del càncer de mama. Des de l’any 2009 ha publicat 25 estudis sobre la matèria.
L’estudi METTEN ha estat dissenyat per Begoña Martín, coordinadora de la Unitat de Recerca Clínica de l’ICO Girona i per Javier Menendez, coordinador del Laboratori de Recerca Translacional del centre.
A la imatge, d’esquerra a dreta:
- Begoña Martín Castillo. Investigadora coordinadora de l’estudi. Unitat de Recerca Clínica, ICO Girona
- Javier A. Menéndez. Investigador coordinador de l’estudi. Laboratori de Recerca Translacional, ICO Girona
- Eugeni López Bonet. Responsable de patologia de l‘estudi. Servei d’Anatomia Patològica, Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.
- Joan Dorca. Responsable mèdic de l’estudi. Servei d’Oncologia Mèdica, ICO Girona.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
