Més avenços per conèixer l’epidemiologia i millorar els tractaments dels tumors neuroendocrins
Conèixer la incidència dels tumors neuroendocrins gastroenteropancreàtics (TGEP), millorar-ne el diagnòstic i l’eficàcia dels tractaments, i determinar el perfil clínic dels pacients a tot l’Estat, són els objectius principals del primer registre espanyol de tumors neuroendocrins gastroenteropancreàtics (RGETNE).
Un article publicat a la revista Annals of Oncology revela els resultats més rellevants d’aquest registre, a partir d’un estudi en què participen els experts de la Universitat de Barcelona Carles Villabona-Artero, del Departament de Ciències Clíniques, i Antoni Monleón-Getino, del Departament d’Estadística, així com Ramon Salazar, de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Els tumors neuroendocrins gastroenteropancreàtics
Els TGEP són un conjunt de patologies de baixa incidència i de gran variabilitat en les característiques clíniques. Es tracta de tumors poc freqüents, amb una incidència anual d’entre un i dos casos per cada cent mil habitants a Europa i als Estats Units. Amb una epidemiologia difícil de determinar, aquests tumors plantegen múltiples desafiaments als investigadors i als especialistes mèdics i quirúrgics que aborden el tractament dels pacients.
Segons l’article d’Annals of Oncology, que revisa un conjunt de 907 tumors inclosos a l’RGETNE, els més freqüents a Espanya són carcinoides (55 %), tumors pancreàtics no funcionals (20 %), metàstasis de tumor neuroendocrí de primari desconegut (9 %), insulinomes (8 %) i gastrinomes (4 %).
El registre revela dades inèdites sobre l’epidemiologia, les pràctiques clíniques actuals i el pronòstic dels TGEP a Espanya, i aporta una valuosa informació per millorar la comprensió sobre les disparitats regionals en la incidència dels tumors, els patrons d’atenció i la supervivència en aquesta patologia tan heterogènia als diferents continents.
Aquest treball científic, de caràcter pluridisciplinari i multicèntric, ha estat dirigit per la investigadora Rocío García-Carbonero (Hospital Virgen del Rocío, Sevilla), i és el més extens que s’ha dut a terme sobre els TGEP en països del sud d’Europa.
En el marc d’aquest estudi, l’investigador Carles Villabona-Artero, professor del Departament de Ciències Clíniques de la UB i endocrinòleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha aportat un destacat nombre de casos clínics a l’RGETNE, que recull de manera unificada i homogènia les dades aportades per investigadors de tot el país.
Antoni Monleón-Getino, professor del Departament d’Estadística de la UB i coordinador tècnic de l’RGETNE, ha contribuït a la complexa anàlisi estadística del gran volum de dades clíniques registrades, que ha exigit dissenyar i adaptar contínuament el registre informàtic per poder incorporar tots els canvis en la pràctica clínica i en la patologia que afecta els pacients.
Cal recordar que el Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins (GETNE), presidit per Ramon Salazar, investigador de l’ICO i l’IDIBELL, es va crear el 2005 amb la finalitat de millorar el diagnòstic i tractament dels pacients amb tumors neuroendocrins, en un context nacional, interdisciplinari i científic. A més d’impulsar la creació de l’RGETNE, a instàncies de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i del Grup de Tumors del Tracte Digestiu (TTD), el GETNE ha destacat en l’impuls de projectes científics i d’iniciatives lligades al vessant científic i clínic dels tumors endocrins.
Amb la perspectiva dels resultats publicats a Annals of Oncology, el RGETNE, que en un futur formarà part d’un registre unificat europeu, és un element de progrés de gran valor científic per al coneixement de l’estat i l’evolució dels TGEP que contribuirà a millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat de vida dels pacients afectats.
Més informació:
Incidence, patterns of care and prognostic factors for outcome of gastroenteropancreatic neuroendocrine tumors (GEP-NETs): results from the National Cancer Registry of Spain (RGETNE).
Annals of Oncology, 2010, doi: 10.1093/annonc/mdq022.
Comparteix  
|
Edicions anteriors 
Imprimir
Pujar
Pàgina principal
